PÀRQUING GRATUÏT
Al mateix edifici
Àmbit d'actuació
Trastorns Ortopèdics
El tractament d‟un trastorn ortopèdic persegueix la correcció del problema actual, l‟estabilitat del resultat i la prevenció de problemes futurs. Dins aquest grup de trastorns trobem els relatius als ossos, articulacions, lligaments, tendons i músculs.
Pel que fa als ossos, podem destacar una sèrie d'afectacions en què obtenim resultats a través de la fisioteràpia.
D'una banda, les fractures (solucions de continuïtat que s'originen com a conseqüència de cops, forces o traccions les intensitats de les quals superin l'elasticitat de l'os); En aquest cas serà el tipus de tractament de la fractura el que determini la planificació de la rehabilitació física, ja que per exemple un pacient amb fractures comminutes reparades amb claus intramedul·lars tindrà una rehabilitació molt limitada mentre que els que presentin fractures simples en dos fragments reparades amb clau ossi i cargols tindran un progrés rehabilitador molt ràpid.
D'altra banda, ens trobem amb l'anomenat efecte piezoelèctric, que és la raó de la perfecta adaptació estructural i funcional de l'os, és a dir, l'adaptació dels ossos a l'esforç mecànic que se'ls requereix. Els ossos estan sotmesos a unes forces fisiològiques que creen forces de curvatura en aquests, provocant un canvi en la càrrega elèctrica. La disminució de càrregues negatives a l'àrea òssia desencadena l'activació dels osteoclasts, cosa que té com a resultat la destrucció de teixit ossi. Mitjançant la fisioteràpia (exercicis passius, massatges i estimulació elèctrica) augmentem el reg sanguini a la beina del teixit tou ia l'os subjacent, exercint una influència positiva sobre l'efecte piezoelèctric, fomentant la formació òssia i prevenint la formació i reaparició de fractures.
Pel que fa a les articulacions, l'efecte piezoelèctric també té un paper determinant, ja que és l'encarregat d'estimular la creació de les fibril·les encarregades de mantenir el cartílag articular. D'altra banda, la degeneració del cartílag es pot donar com a conseqüència del procés d'envelliment, per trastorns degeneratius (trencament de lligaments creuats p.ex.) o per immobilització, resultant una captació d'aigua insuficient i conseqüentment pèrdua d'elasticitat i poca resistència a deformacions mecàniques. En aquests casos, el principal objectiu de la fisioteràpia és garantir tant la mobilitat adequada com la càrrega correcta o l'ús de l'articulació afectada. El cercle viciós format per la degeneració del cartílag, el dolor, la manca d'ús total o parcial i la reducció del reg sanguini s'ha d'aturar mitjançant exercicis passius o parcialment actius i per la restauració de l'aportació de nutrients necessaris per al cartílag. El control del dolor facilita aquests esforços. Els massatges són útils per dissoldre adherències i l'estimulació elèctrica pot proporcionar un alleugeriment o una reducció eficaç i duradora del dolor.
Lligaments i tendons són els encarregats de proporcionar estabilitat articular i absorbir la tensió que es produeix durant l'estirament contracció muscular. Tant els uns com els altres s'han d'usar amb regularitat per mantenir la seva capacitat. Les mesures fisioteràpiques per combatre els processos patològics que atempten contra aquesta capacitat són: massatges (per mobilitzar adherències i augmentar el reg sanguini), exercicis passius (flexió, extensió i estimulació elèctrica) i teràpia aquàtica en el cas dels lligaments i extensió activa del tendó afectat per a aquests darrers. En el cas dels tendons, l'efecte de la temperatura sobre la seva elasticitat (l'elasticitat augmenta al voltant d'un 1% per cada grau Celsius) explica la necessitat d'escalfament i d'estiraments abans de l'exercici.
Finalment, el teixit muscular es degenera durant el procés de curació d'un traumatisme o una immobilització com a conseqüència que ni contracció ni extensió estan presents a la magnitud adequada, cosa que desemboca en un escurçament dels músculs i fibrosi. Els massatges augmenten el reg sanguini local i mobilitzen les adherències patològiques i com que els músculs condueixen impulsos elèctrics, el tractament dels trastorns musculars pertany al camp de l'estimulació elèctrica. En despolaritzar les cèl·lules musculars, l'estimulació elèctrica desencadena la contracció muscular i reprodueix l'activitat muscular fisiològica sense exercir càrregues sobre les extremitats. Les contraccions musculars induïdes mobilitzen les adherències, estimulen el reg sanguini local, milloren l'estructura tissular i prevenen l'atròfia.