Àmbit d'actuació

Trastorn Neurològic

​

Tots els organismes vius han de ser capaços de reaccionar apropiadament als canvis que es produeixen al seu entorn si volen sobreviure. La regulació daquestes reaccions és la responsabilitat del sistema nerviós, incomparablement el més complicat de tots els sistemes de lorganisme. El paper més important del sistema nerviós és la recepció i la correcta interpretació dels estímuls provinents de l'ambient i el seu medi intern, a més de la generació de respostes adequades. Qualsevol alteració comporta una variació en aquestes respostes.

Símptomes

L'alteració en les respostes a l'estímul nerviós a què feia referència anteriorment varia en funció de la tipologia i la gravetat de la malaltia, però, hi ha una sèrie de signes clínics que ens poden fer determinar que una determinada alteració té un origen neurològic:

• Atròfia muscular de gravetat variable.

• Diferents graus de dolor.

• Tensió als músculs del llom i les extremitats.

• Signes motoneuronals superiors o inferiors depenent de la localització.

• Atàxia i deficiències propioceptives (marxa inestable).

• Disminució o pèrdua de funcions motores.

• Disminució o pèrdua de la sensibilitat dolorosa superficial o profunda. La correcta anàlisi i estudi de les alteracions detectades serà el punt de partida que determinarà l'èxit del nostre tractament, per això és important l'examen neurològic.

​

Examen Neurològic 

S'haurà de realitzar un complet examen neurològic que ens ajudi a determinar la implicació que té el sistema neurològic en l'afectació que estem avaluant i que ens pugui ajudar a identificar altres problemes que hi pugui haver alhora. L'examen neurològic haurà de convertir-se en un procés sistemàtic i seqüencial. D'aquesta manera, l'examinador s'assegurarà que qualsevol aspecte del sistema nerviós s'ha avaluat sense deixar-se res. L'examen neurològic ha de ser sempre dut a terme en un lloc tranquil amb les menors distraccions possibles, i és important que l'animal no sigui tranquil·litzat ni sedat abans de l'examen per aconseguir minimitzar interpretacions errònies de sensacions de dolor o reflexes.

​

Procés d'Examen 

L'examen neurològic comença quan l'animal es presenti per primera vegada a l'hospital, ja que l'aparença general del pacient ens proporciona els primers indicadors, fins i tot abans que l'exploració física sigui realitzada. El comportament, la postura i els moviments voluntaris que realitzeu s'han de tenir en compte quan deixem l'animal amb moviment lliure dins de la sala d'exploració.

​

Els animals que no requereixen hospitalització poden presentar paràlisi total o parcial (paresi). Totes dues causen òbvies i marcades postures anormals en els pacients. Tot i que la paresi pot ser provocada per molts factors, sovint és conseqüència d'una lesió menys severa de la que podem veure en un animal paralitzat. Si una lesió que produeix paresi empitjora, l'afecció normalment evoluciona cap a una paràlisi completa. Quan examinem quadrúpedes amb lesions espinals, cal tenir en compte que tant paresi com paràlisi no sempre afecten les 4 potes per igual.

​

Després d'apuntar l'historial i avaluar l'aparença general de l'animal, es valora la marxa del pacient detectant qualsevol detall, encara que sigui menor, que hi pugui ser present. S'haurà de mostrar especial atenció a cada pota i no només en aquelles que haurem d'ajudar, assegurant-nos que les 4 són degudament examinades.

​

Després que comportament, postura, moviments voluntaris i marxa hagin estat valorats, comencem l'exploració física. La palpació permet a l'examinador revisar músculs, ossos i altres estructures a la recerca de lleugeres anomalies. La palpació es realitza de forma sistemàtica, començant pel cap, baixant pel coll i continuant per tronc i extremitats. A més, seguint el mateix procediment per a cada pacient, l'examinador minimitza el risc d'obviar alguna cosa i el capacita per fer una valoració adequada. Un costat i un altre del cos es comparen per valorar les simetries. Especial atenció s'ha de prestar a la mida muscular, to i força. Poden indicar problemes neurològics, la desviació darticulacions o extremitats, una càrrega del cos anormal o ungles dels peus desgastades. Com que des d'una hèrnia de disc intervertebral a qualsevol altra forma de trauma d'espina vertebral puguin ser dolorosos, la presència de dolor durant l'examen no només ens pot ajudar a fer un diagnòstic diferencial sinó que també pot ajudar a localitzar una lesió.

​

Un altre aspecte que s'ha de tenir en compte per la seva rellevància fonamental en el procés diagnòstic són els reflexos espinals utilitzats per comprovar els components sensitius i motors de l'arc reflex. Conjuntament amb els reflexos flexors cal valorar la presència o absència de sensacions a cada apèndix. La sensació de dolor sol estar absent quan el moviment voluntari també és absent. Que la percepció del dolor estigui intacta ens ve indicada per la resposta cerebral al dolor, per exemple la vocalització (lladrit o grunyit), girar el cap cap al costat estimulat o intentar fugir de l'estímul. L'absència de percepció de dolor profund normalment indica danys severs a la medul·la.

​

En un examen neurològic complet també s'han de valorar les diferents reaccions posturals. Tot i que aquests test inclouen diferents extremitats, tots ells valoren la participació del cervell, de la medul·la i dels nervis perifèrics. Reaccions posturals anormals indiquen una anormalitat neurològica, però ens proporcionen una informació limitada respecte a la localització de la lesió, i la resta d'aspectes de l'examen neurològic són els que ajuden a localitzar la lesió.

Finalment, durant una avaluació neurològica també cal executar un breu examen dels nervis cranials. Els animals tenen 12 nervis cranials, els quals s'encarreguen principalment amb les funcions del cap. Una funció anormal pot indicar una lesió cerebral.

Interpretar l'examen neurològic

Després de completar l'examen neurològic, cal revisar els resultats individuals de cada test perquè ens ajudi a determinar si hi ha o no alguna anormalitat neurològica i en cas de resposta afirmativa, localitzar la lesió.

Recuperació i Rehabilitació

L'objectiu de la fisioteràpia en aquest tipus d'afectacions anirà encaminat a:

• Reduir el dolor.

• Prevenir/reduir l'atròfia dels músculs.

• Alleujar la tensió muscular secundària.

• Ajudar a recuperar la coordinació i la propiocepció.